Narcís Casanoves Bertrán
De Lamentations de Jérémie.
Narciso Casanovas (1747–1799) was a Spanish composer who became a Benedictine monk in 1763 at Montserrat, where he remained for the rest of his life. As well as sacred music, he wrote single-movement sonatas for the keyboard.
Narcís Casanoves i Bertran (Sabadell, principis de febrer de 1747[1] - la Vinya Vella, Esparreguera, 1799) fou un compositor català de l'escola de Montserrat.
Fill d'adroguers, el seu pare era una persona considerada a Sabadell, ja que durant anys va formar part del consistori municipal i fins i tot en fou batlle en diverses ocasions.[1] Vers els nou anys v a ingressar a l'escolania de Montserrat i estudià música sota el mestratge de Josep Martí i Benet Julià. L'any 1763 va ingressar com a monjo al monestir. Va excel·lir com a organista, com a hàbil improvisador i com a compositor, emmarcat dins l'anomenat estil galant, precursor del Classicisme. Els darrers anys de la seva vida, es dedicà a formar musicalment els escolans.
Va escriure música vocal en llatí, a veus soles, amb acompanyament d'orgue i d'orquestra i moltes obres per a tecla. Se li coneixen misses, magníficats, responsoris, lamentacions, antífones marianes i lletanies. Destaquen especialment els 18 Responsoris per al tridduum pasqual i els Responsoris de Nadal.
|
|
|
