Narcís Casanoves Bertrán
De Lamentations de J�r�mie.
| Ligne 22 : | Ligne 22 : | ||
| - | |||
| - | |||
| - | |||
| - | |||
| - | |||
| - | |||
| - | |||
| - | |||
{| align="center" border="0" | {| align="center" border="0" | ||
| bgcolor="#D9FFB2" | <span style="color:#57994C;"> | | bgcolor="#D9FFB2" | <span style="color:#57994C;"> | ||
| Ligne 42 : | Ligne 34 : | ||
|} | |} | ||
[[Image:Casanoves CD2.jpg|center|300px|]] | [[Image:Casanoves CD2.jpg|center|300px|]] | ||
| + | |||
| + | |||
| + | [[Image:Casanoves CD3.jpg|center|300px|]] | ||
Version du 29 avril 2012 à 10:15
A compléter
Narcís Casanoves i Bertran (Sabadell, principis de febrer de 1747[1] - la Vinya Vella, Esparreguera, 1799) fou un compositor català de l'escola de Montserrat.
Fill d'adroguers, el seu pare era una persona considerada a Sabadell, ja que durant anys va formar part del consistori municipal i fins i tot en fou batlle en diverses ocasions.[1] Vers els nou anys v a ingressar a l'escolania de Montserrat i estudià música sota el mestratge de Josep Martí i Benet Julià. L'any 1763 va ingressar com a monjo al monestir. Va excel·lir com a organista, com a hàbil improvisador i com a compositor, emmarcat dins l'anomenat estil galant, precursor del Classicisme. Els darrers anys de la seva vida, es dedicà a formar musicalment els escolans.
Va escriure música vocal en llatí, a veus soles, amb acompanyament d'orgue i d'orquestra i moltes obres per a tecla. Se li coneixen misses, magníficats, responsoris, lamentacions, antífones marianes i lletanies. Destaquen especialment els 18 Responsoris per al tridduum pasqual i els Responsoris de Nadal.
|
|
